Resulta molt agradable prendre el barco i recòrrer la xicoteta distància que separa Benidorm de la seua Illa, mirar la façana marítima amb els seus gratacels enllumenats, la platja de ponent, la silueta de les muntanyes que l'envoltan, sentir la brisa freda de la nit...
L'Illa ens rep amb un bon cartel indicatiu de que sóm a un Parc Natural.
"Els vilers" 
El gerent del Parc Natural de la Serra Gelada té molt de treball a fer i necessitarà tot el recolçament d'autoritats, visitants i tota persona que té relació (pesca, turisme...) amb aquest recent nascut parc. A mi, que he passejat per aquesta serra, que he pogut gaudir del seu entorn, vistes, penyassegats..., m'agradaria molt que tinguera sort i que poguera realitzar el seu projecte amb il.lusió i eficiència.
Aquest home del qual no recorde el nom, sap molt de mar i de peixos, donava gust sentir-le.
Només em queda dir que vaig passar una molt agradable nit i que a pesar de ser dona, em vam rebre amb molta amabilitat.(Algú amb cara de fer-se preguntes, però no van dir res...)
(La veritat és que no m'importaria ser la fotògrafa "oficial" d'aquest soparet, ja, ja, ja.)
Gràcies a tots, Cavallers.
2 comentarios:
El 31 de juliol va ser uns dels dies que diem per a recordar, molt complet i apanyat. Aquest sopar val la pena fer-lo pel passeig pel mar fins l’Illa, descobrir la façana litoral de una ciutat com Benidorm.
Com anècdota cabria destacar que quan arribarem a l’Illa estava “ocupada”, apart del personal encarregat de fer el sopar, per aquest grup de vilers que arribaren amb les seues barques després de gaudir de les seues festes de Santa Marta i per tant van ser ells els que mos “aplaudiren” per haver arribat mes tard d’ells.
Transi, esta amiga i dama sap integrar-se molt bé en qualsevol lloc, sols donar-li les gràcies pel bon dia que en va fer passar i que moltes vegades no se agrair-li com es menester. Per si no heu sabeu es zamorana però es tal, com he dit, la seua integració que coneix tant o millor que nosaltres la nostra cultura, paratges, gastronomia i a mes ens escriu el article en valencià…no es per a voler-la molt i nombrar-la fotògrafa oficial de la Taula…mes de un cavaller seu pensarà al vores en aquest blog on la imatge val mes que mil paraules.
Gràcies a tu Fernando, perquè saps que m'apetia molt participar en aquest soparet, que a més de menjar bé, ens van fer un bonic paseig nocturn per la mar i ja saps que l'alçada o la caiguda del sol em té enamorada...
He escrit un correu a la taula, per si algú vol passar-se i veure les fotos. I de pas agraïr-les haver permés la meua participació en tal event.
Publicar un comentario